dissabte, 25 d’abril del 2026

Avià: Morral de Sant Salvador i salts de la riera de clarà, del Molinot i del Grau

 



Aquest dissabte caminarem pel Berguedà.  Anant per l'autovia i sortim direcció Avià/Solsona.  Deixem els cotxes al costat d'unes naus que estan a l'esquerra una vegada deixem enrere el poble d'Avià.

El track del wikiloc hi és al final.

Travessem la carretera i agafem una pista transitada que porta a un centre de BTT.  Ens trobarem corriols per on no podrem passar per què estan preparats per fer descensos en bicicleta.  Nosaltres no vam trobar molt moviment, però s'ha de tenir en compte.

Una vegada deixem la pista, aviat queda un sender que amb pujada continuada ens portarà a la riera de Clarà.  Aquí trobarem un parell de salts i gorgs.  Nosaltres vam aprofitar per fer l'esmorzar.

                                           Recuperant les forçes


Reprenem la marxa amb una pujada més exigent que la que havíem tingut fins ara.  Cadascú al seu pas i si cal, fem alguna parada més.  Passem per unes tanques que ens avisen que és propietat privada, però no prohibeixen el pas.

Unes cingleres ens regalen un bon lloc com a mirador.  El Montseny, la Mola i el Montcau, les cingleres de Cabrera, la neu del Pirineu... i a sota els camps verds de cereal, grocs de la colza, els pobles de l'entorn.

                                   Sempre hi ha un moment per fer la xerrada

                                        Convidats a contemplar
                                  Ja tenim darrera Sant Salvador


Continuem caminant cap al sostre d'avui, Sant Salvador.  Un altre dels 100 cims de la FEEC, fàcil d'arribar i amb bones vistes.  Unes ruïnes és tot el que queda de l'església preromànica i monestir de Sant Salvador de Mata, del segle X.  Una panoràmica de la contrada i vista d'ocell sobre l'Espunyola.  Algun voltor sobrevolant per sobre nostre i alguns amb parapents fent la competència als ocells.



                                                 Cim de Sant Salvador
                                                L'Espùnyola des del cim
                                                          Ja hi som tots!!


Ja de tornada passem per la Bòfia, una cova no molt fonda, però que convida a entrar i si fa calor, a restar una estoneta gaudint de la fresca que fora no fa.

                                                           La Bòfia




De tornada ens aturarem al mirador a sobre de l'Espunyola, la font de Coms (amb una col·lecció de banyeres per aprofitar l'aigua) i el Molinot.  Aquest últim lloc convida a estar una estona.  El salt d'aigua, el gorg, les diferents terrasses, la font i la casa del segle XVI són un espai ideal per fer una parada.  Agafem un sender força tancat al costat de la riera, però de bon fer.  Poc després trobem unes balmes que havien sigut habitades.  I més endavant el lloc d'on es tiren en parapent.

                                             Moments de tots colors, sols o ...
                                            acompanyats!!!
                                              Salt i gorg del Molinot
                                                            El Molinot
                                                    Saltant del Grau


Després de dinar ens dirigim cap a l'últim objectiu, veure el Saltant del Grau.  Des d'on en baixada continuada arribarem als cotxes.  Una sortida força entretinguda.


                                                   Saltant del Grau
                    Una sortida per emmarcar.  Encara que hi ha llums que no deixen veure.


Powered by Wikiloc

diumenge, 22 de març del 2026

Salts de Montllor i de Guanta a Sentmenat

 

Powered by Wikiloc


Un matinal a prop de Barcelona, amb l'al·licient d'aprofitar la temporada de pluges que hem tingut. Hi havia expectació per acabar de saber quin era el lloc escollit.  Hi havia diverses propostes, però per motius de temps atmosfèric, llargada del recorregut i les restriccions per la pesta porcina, fins a última hora no s'ha acabat de decidir.  S'ha triat l'espai de les rieres de Sentmenat.  Veurem un parell de salts d'aigua i passejarem per la riera de Guanta amb els seus gorgs i la seva vegetació que amb l'aigua ha revifat. Comença la primavera i s'ha de gaudir de la muntanya.

                                             Can Montllor de Dalt
                                                        Cabana de pedra seca
                                                    Sorpresos!


Deixem els cotxes i agafem una bona estona de pista tranquil·la que fem revolts va guanyant alçada. És temps d'espàrrecs i qui més qui menys va trobant per fer una truita a la tornada.  Una barraca de pedra seca al costat del camí ens ha cridat l'atenció.  Arribant a la font de les Fagines, alguns hem fet una marrada per veure si trobàvem la font de Canyadell, però no ens hem sortit. A la font hem esmorzat a taula posada. Un espai molt agradable amb dues fonts i el salt de Montllor. Fotos per immortalitzar el lloc que no ens deixa indiferents.

                                                L'entorn del salt de Montllor
                                                Font de la Fagina
                                           La foto de grup...
                                                    i el que es va arriscar!


Seguim la riera encara que el camí ens fa treballar: arbres caiguts, terreny relliscós i alguns passos a un costat i l'altre del torrent. Una vegada sortim de la jungla on ens havíem ficat, el sender millora i es fa de bon caminar.

Després d'una estona agafem un sender amb marques grogues i blanques de petit recorregut. És el torrent de Guanta que amb una aigua ben clara fa salts, recés i omple gorgs al seu pas.

                                                            Riera de Guanta


                 Salts, gorgs i fins i tot un bany, sempre que la temperatura pugui una mica.

 Arribem al Castell de Guanta que funciona com a restaurant. Una mica més endavant comencem a veure el salt de Guanta des de la pista i a certa distància. Nosaltres optem per agafar un corriol i anar a gaudir del salt més a prop. El sender més la part més exigent de l'excursió. Algunes cordes i una petita grimpada, tot de bon fer, ens deixen a tocar l'aigua. Allà estem una estona, descansant i fruint de la panoràmica.

                                                        Salt de Guanta

                                         No hi ha espai per ningú més!!!

El temps se'ns tira a sobre i hem de fer via. Passem per la font del Bou i una vegada agafem la pista ja enfilem cap a l'aparcament. Una sorpresa final ens demana un últim esforç, un sender en pujada continuada, però breu ens deixa al costat dels cotxes.

                                                El salt de Guanta.
                                            Font dels Bous
                                    Fent petar la xerrada.
                                          

Aqüeducte de Can Senosa

                                                    D'esbarjo
                                              I després diran que tot era pujades i baixades


Final de la sortida i retrobada amb les dues persones que van retallar per una caiguda sense molta importància. Un matí ben aprofitat i compartit.  Una alegria!!!

dissabte, 7 de febrer del 2026

Bosc encantat i ruta prehistòrica a Vilanova del Vallès

 


Powered by Wikiloc


Avui ens trobem una bona colla.  De bon matí encara que hem tingut dues baixes, ens hem ajuntat disset voluntaris per fer una caminada i gaudir de la companyia i de la natura.  Serà un matinal per compartir i amb la intenció d'arribar a casa a dinar.

                                        Des de aquí, tot comença.


Deixem els cotxes a dalt de la urbanització de les Roquetes a Vilanova del Vallès. El dia encara que fred, llueix amb sol. Després d'aquesta temporada de pluges, el bosc verdeja per totes bandes, l'aigua brolla en qualsevol revolt del camí i en algun dels trams trobarem fangueig i això ens portarà a buscar alternatives per evitar relliscades i esquitxades.


                                 Algú ha trobat casa seva...
                                  a la Roca Foradada, però amb molta companyia.
  
                                         El dolmen de Can Coll II

Comencem agafant una pista assenyalada com la ruta prehistòrica amb la qual coincidirem alguns trams.  Hi ha marques grogues i blanques.  Sobre el terreny tot és modificable, hi ha variants i camins per anar canviant el recorregut.  Fer-ho més exigent o més suau segons les forces de cadascú.  Nosaltres hem buscat senders que no fossin molt tancats, algun tram força costerut i molts bastant emboscats.  El vent en fa de les seves i molts arbres han caigut i fan difícil la progressió, però l'únic inconvenient és el temps que invertim a superar alguns passos (i d'horari aquesta vegada anem molt bé).  De totes maneres, la baixada de la font de Sant Bartomeu ens l'hem trobat molt bruta d'una neteja de bosc i l'hem hagut de sortejar com s'ha pogut.

                                           El dolmen de Céllecs
                                La Roca de les Orenetes



Una ruta distreta pel que trobarem. Un parell de dòlmens, la pedra de les Orenetes (amb restes de pintures), la pedra de les Creus (on hi ha molta mà contemporània), el Moai i l'Elefant (molt encertats). L'ermita (on hem aprofitat per fer l'esmorzar) i la font de Sant Bartomeu de Cabanyes (que sense dubtar, pensàvem que era un bon moment per veure com raja).

                                    L'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

                                Sempre és un bon moment per donar una queixalada.
                                             Hi ha corriols millors i d'altres que fan patir

Una excursió amb molts corriols, potser una mica tancats i en algun moment amb dificultats per avançar. Les vistes al Montseny (amb neu que encara aguanta), la Mola i el Vallès espectaculars. I una única pega, el soroll continu del circuit de Montmeló que fa difícil sentir els sons de la natura: els cants dels ocells, moviments d'animals, el so del vent... Que hi farem, tot no pot ser perfecte.  


                                                El Moai.
                                   L'Elefant, tota una atracció.



                            Estudiant la Roca de les Creus

De tornada una parada a l'Ateneu per comentar, xerrar i descansar de la caminada.  Qualsevol excusa és bona per compartir taula... i fins a la següent.


                            I al final, cadascú pregar a i on vol.

                                Però el sol sempre és agraït a l'hivern.