Sortida de migdia per començar un nou curs. Una estona per caminar, una altra per fer valoracions de com va anar el que s'ha fet fins ara i el compartir un bon àpat. Tot plegat, un bon regal.
Sortim dels afores de Campdevànol. Creuem una palanca sobre el Merdàs i després passarem per sobre del Freser. Hem de recórrer els carrers del poble per sortir per l'altre costat. Passem a tocar d'un búnquer de la línia de defensa que es va fer després del cop d'estat del 36 i girem cap a l'esquerra a tocar del tanatori. Tot un recorregut per la memòria històrica d'aquesta terra.
La primera parada és al pou de Glaç, un espai força amagat. El pou té dues cambres fosques i amb poca ventilació. Encara que no amenaça ruïna, però sí que està molt deixat.
Investiguem el lloc, però no trobem el gel.
L'esmorzar el fem a prop d'una font que encara que no està seca no és aconsellable beure. Vistes a la vall, gaudir de l'entrepà i de la companyia.
Ens toca caminar un bon tros per una pista de ciment fins a arribar a on està el petròglif. Ens ha costat una bona estona fins que hem trobat la pedra. Pràcticament, està al mig del riu i arribar ha sigut entretingut amb tanta herba, arbustos i pendents difícils de trepitjar. Els qui han arribat s'han pres el seu temps en hipòtesis sobre el dibuix, sobre les notícies, sobre l'autoria i l'època. No hem aclarit gran cosa, però hem passat el temps.
Un camí agradable
S'ho estan pensant molt!!!
Algú de la colla s'ha tret el calçat per ficar peus a l'aigua. Freda, però no gaire. D'altres entretinguts cercant bolets, però sense cap resultat positiu. Al final, no arribaven a mitja dotzena entre rovellons i fredolics tot el que hem trobat.
Agafem un corriol marcat amb senyals grocs de PR. És de bon caminar fins a la Collada de Baubs on deixem el petit recorregut i agafem un sender que es va tancant i sembla que es perdi en algun moment. On hem col·locat un waypoint, és el moment més perdedor, el corriol que agafem és al mig d'una pujada i el sotabosc no deixa veure el camí que surt a la dreta.
Finalment, arribem a la part alta de Campdevànol on anirem seguint les giragonses que fa el carrer, ja que no hi ha possibilitat de retalls. Asfalt, sol i poques ombres fan un final de ruta més feixuc.
Una caminada senzilla que ens obre la gana per compartir taula i xerrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada