Bosc encantat i ruta prehistòrica a Vilanova del Vallès

 

Powered by Wikiloc

Avui ens trobem una bona colla.  De bon matí encara que hem tingut dues baixes, ens hem ajuntat disset voluntaris per fer una caminada i gaudir de la companyia i de la natura.  Serà un matinal per compartir i amb la intenció d'arribar a casa a dinar.

                                        Des de aquí, tot comença.

Deixem els cotxes a dalt de la urbanització de les Roquetes a Vilanova del Vallès. El dia encara que fred, llueix amb sol. Després d'aquesta temporada de pluges, el bosc verdeja per totes bandes, l'aigua brolla en qualsevol revolt del camí i en algun dels trams trobarem fangueig i això ens portarà a buscar alternatives per evitar relliscades i esquitxades.

                                 Algú ha trobat casa seva...

                                  a la Roca Foradada, però amb molta companyia.

  

                                         El dolmen de Can Coll II

Comencem agafant una pista assenyalada com la ruta prehistòrica amb la qual coincidirem alguns trams.  Hi ha marques grogues i blanques.  Sobre el terreny tot és modificable, hi ha variants i camins per anar canviant el recorregut.  Fer-ho més exigent o més suau segons les forces de cadascú.  Nosaltres hem buscat senders que no fossin molt tancats, algun tram força costerut i molts bastant emboscats.  El vent en fa de les seves i molts arbres han caigut i fan difícil la progressió, però l'únic inconvenient és el temps que invertim a superar alguns passos (i d'horari aquesta vegada anem molt bé).  De totes maneres, la baixada de la font de Sant Bartomeu ens l'hem trobat molt bruta d'una neteja de bosc i l'hem hagut de sortejar com s'ha pogut.

                                           El dolmen de Céllecs

                                La Roca de les Orenetes

Una ruta distreta pel que trobarem. Un parell de dòlmens, la pedra de les Orenetes (amb restes de pintures), la pedra de les Creus (on hi ha molta mà contemporània), el Moai i l'Elefant (molt encertats). L'ermita (on hem aprofitat per fer l'esmorzar) i la font de Sant Bartomeu de Cabanyes (que sense dubtar, pensàvem que era un bon moment per veure com raja).

                                    L'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

                                Sempre és un bon moment per donar una queixalada.

                                             Hi ha corriols millors i d'altres que fan patir

Una excursió amb molts corriols, potser una mica tancats i en algun moment amb dificultats per avançar. Les vistes al Montseny (amb neu que encara aguanta), la Mola i el Vallès espectaculars. I una única pega, el soroll continu del circuit de Montmeló que fa difícil sentir els sons de la natura: els cants dels ocells, moviments d'animals, el so del vent... Que hi farem, tot no pot ser perfecte.  

                                                El Moai.

                                   L'Elefant, tota una atracció.

                            Estudiant la Roca de les Creus

De tornada una parada a l'Ateneu per comentar, xerrar i descansar de la caminada.  Qualsevol excusa és bona per compartir taula... i fins a la següent.

                            I al final, cadascú pregar a i on vol.

                                Però el sol sempre és agraït a l'hivern.