Vallter 2000-Pic de la Dona-Refugi de l'Alemany

 

Powered by Wikiloc

Sortida de final de curs, fugint de les altes temperatures a la costa i gaudint de l'alçada del Pirineu. Ens hem trobat pocs, però amb ganes de fer muntanya i aprofitar l'ocasió.

Sortim del pàrquing de Vallter i enfilem cap a la Portella de Mentet. Pujada exigent, però amb la fresqueta de bon matí, de bon fer. Sense moltes parades ens dirigim cap al Pic de la Dona, sostre de la nostra excursió d'avui. El vent i una temperatura no molt alta fa que ens hàgim d'abrigar.

Arribem al sostre de l'excursió abans d'esmorzar

                              Vistes des de la Portella de Mentet

                                     Contemplant l'horitzó

                                     El Canigó ens presideix


D'aquí farem una carena sense dificultats, passant per diferents pics fins a arribar al coll de Pal. És un espai amb bones vistes a la vall de Carançà i tota la vall de Mentet. El Canigó presideix, i una mica de canícula dificulta la visibilitat més enllà.

                                Pedró de la Serra

                                Pic de Santa Catalina

                            

                              Pic de la Serre Gallinière

                                 Coll de Pal

                                            El Canigó ens guia

La baixada al refugi de l'Alemany és la més forta i continuada. Alguns saltirons, però res de passos tècnics. Cadascú agafa el seu ritme i ens anem reagrupant si el moment ho exigeix.  En acabar la baixada tenim una cruïlla, a on nosaltres farem la tornada cap a la Portella i el refugi. És migdia i la calor es fa evident. Aquesta construcció està en molt bon estat, dues lliteres, un espai de menjador i fora el vàter.  Tot un luxe al mig de la natura, s'hauria d'aprofitar.

Pel mig de la vall vam fer camí cap a la pujada final. El sol cau de justícia, el camí fet comença a passar factura, la portella està lluny de fer-nos acabar l'excursió sense una bona suada. Cada pas un descans, però ningú crida: au, vaques!!!

                              I ens queda tota la pujada, cadascú al seu aire


Dinem abans d'arribar a la Portella amb bones vistes sobre la vall de Mentet.  És l'aniversari del Curro i ho celebrem com cal. Pastís, veles, cançó i la convidada al final de l'esforç.  L'ombra, el riu, alguns isards, el camp que està magnífic, la celebració fan que gaudint del moment.

                                        Amb temps per celebrar!!!


Pujada forta i la baixada per on hem caminat aquest matí

Final de la caminada i un bon final de curs.  Llastima que avui no hem sigut tots!

La Vall d'Horta: Castell de Pera i Roca Sareny

Sortida del grup de muntanya al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Amb aquesta primavera on ha plogut força el camp, les fonts, la natura està radiant.  Aquesta vegada ens hem animat vuit valents a pasar el dia fora.

Una ruta curta, però exigent per fer en grup. Deixem el cotxe a l'aparcament de la Muntada. Quan travessem el torrent comença la pujada que no ens deixa fins a pujar al Castell de Pera. En algun moment haurem de posar mans a terra per ajudar-nos i encara que hi ha algun patiment, fem una pujada a bon ritme. Des de bon començament tenim a la vista la roca on s'alça el castell.

Arriba al Castell invita a gaudir de vistes, fer fotos i a recuperar forces. Una vegada esmorzats toca agafar motxilles i seguir la caminada fins al sostre de l'excursió: Roca Sareny.

                                 Panoràmica des del castell: la Mola i el Montcau

                                   Fent el cim: bones vistes i bona companyia

Una mica de cresta i alguna petita grimpada i desgrimpada és tota la dificultat d'aquest cim que està dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. La baixada també ens ha fet patir una mica, però la recompensa del paisatge ens fa oblidar les petites dificultats.

                                         Roca Sareny

                                  Aquesta és la petita cresta que farem

                                  Amb el Montcau darrera

                                                      Fent via

                                 Les cares del patiment

Hem visitat el dolmen de Roca Sareny, encara que les restes aporten poc per imaginar els ritus funeraris i la vida d'aquests avantpassats. Un plafó ens fa una explicació curosa.

Els Emprius, el Queixal Corcat i finalment el cau dels Emboscats són fites que anem assolint. On hem estat més entretinguts ha sigut al cau, a on no hem baixat tots, però on hem fet les fotos de rigor i l'exploració d'aquest espai força singular.

                             Tots junts a l'entrada del cau

                                        Entreblocs

                                          Fent camí per dintre

                                      Gaudint d'un bon mirador

Al coll de Llor hem agafat el GR 5 per tancar l'excursió. Una baixada que sense grans dificultats, obliga a posar atenció i ulls a terra per no relliscar. Arribar a la font és la recompensa a la caminada. Aquí hem dinat, descansat i gaudit de l'entorn. Un bon cabal d'aigua fresca, ombra abundant i lloc per asseure tots, convidant a compartir l'àpat.

                                                     Font del Llor

D'aquí fins al final el track fa una línia recta, però el camí no té pèrdua. Hem passat pel Marquet de les Roques passant pel pont que ens deixa al peu d'aquesta casa del segle XIX. I seguint el GR hem arribat on havien començat, a l'aparcament de la Muntada.

                            El Marquet de les Roques

Doncs, fins una altra!!!

Powered by Wikiloc

El Montnegre: el Montalt des de Sant Andreu de Llavaneres

Powered by Wikiloc

 Després de pensar-ho molt ens hem decidit a fer la sortida mensual.  El temps no queda clar.  Portem un parell de setmanes plovent, un regal.  Avui hem canviat la proposta per un recorregut pel Montnegre que ens sembla més adient sabent com està el terreny de moll amb tanta aigua caiguda, potser massa aigua.

Deixem la furgoneta a Sant Andreu de Llavaneres, amb voltes incloses rotondes i de fer i desfer el recorregut automobilístic. La sortida des de la Font de Llorita es fa per pista, encara que el GPS s'ha adormit i no ha començat a gravar fins una estona després d'haver iniciat la caminada.

Ens hem trobat avui, vuit agosarats amb ànims per fer l'excursió. Comencem amb cel net i un sol enlluernador, això ens fa oblidar tota la previsió que ens parlava de plugims a mig matí. I així anem fent l'ascensió a un dels cent cims de la FEEC, el Montalt.  La pujada la fem progressiva de bon començament.  Passem pel poblat neolític dels Rocs de Sant Magí, on uns plafons ens expliquen el que s'ha anat trobant en les diverses excavacions. Continuem fins al Turó de l'Oriola, on farem l'esmorzar.  Una excursió on les roques ens aniran acompanyant en les diferents parades.

                                         Rocs de Sant Magí

Després de recuperar forces ens ha tocat posar ganes. Corriols costeruts i emboscats que ens obliguen a agafar-nos a arrels, branques, roques i grimpar fort cap al sostre de la sortida.  Trobem el vèrtex geodèsic i un pal indicador que ens fa no conformar-nos i arribar al cim una mica separat de la fita geodèsica.  

                                               Vèrtex geodèsic

                                                 Cim del Montalt

Però és en el Roc de l'Avi on ens fem la foto de grup.  Una roca que sembla unes grades ens convida a seure plegats per deixar constància d'aquesta excursió.  La tornada al cotxe és per senders que encara que amb molta aigua, no estan enfangats, no rellisquen i així evitem les caigudes.  El camí passa al costat del cementiri i per un corriol arribem a l'aparcament, on donem per acabada la caminada.

                                    El Roc de l'Avi

Sense grans fites que marquin aquesta proposta, hem gaudit de camins, de boscos de pins, alzines sureres, de rocs on pujar i baixar... i de la sorpresa d'un espetec i la pluja que ens ha obligat a no badar i enllestir l'últim tram de l'excursió amb presses, treure capelines i plegar bastons per evitar algun llamp d'una tronada que ens ha agafat al final de la sortida.

                                    Per a qui digui que caminar és patir

                                      Trescant per les pedres!

                                    Deixem constància que era una bona grada