Bosc encantat i ruta prehistòrica a Vilanova del Vallès

 

Powered by Wikiloc

Avui ens trobem una bona colla.  De bon matí encara que hem tingut dues baixes, ens hem ajuntat disset voluntaris per fer una caminada i gaudir de la companyia i de la natura.  Serà un matinal per compartir i amb la intenció d'arribar a casa a dinar.

                                        Des de aquí, tot comença.

Deixem els cotxes a dalt de la urbanització de les Roquetes a Vilanova del Vallès. El dia encara que fred, llueix amb sol. Després d'aquesta temporada de pluges, el bosc verdeja per totes bandes, l'aigua brolla en qualsevol revolt del camí i en algun dels trams trobarem fangueig i això ens portarà a buscar alternatives per evitar relliscades i esquitxades.

                                 Algú ha trobat casa seva...

                                  a la Roca Foradada, però amb molta companyia.

  

                                         El dolmen de Can Coll II

Comencem agafant una pista assenyalada com la ruta prehistòrica amb la qual coincidirem alguns trams.  Hi ha marques grogues i blanques.  Sobre el terreny tot és modificable, hi ha variants i camins per anar canviant el recorregut.  Fer-ho més exigent o més suau segons les forces de cadascú.  Nosaltres hem buscat senders que no fossin molt tancats, algun tram força costerut i molts bastant emboscats.  El vent en fa de les seves i molts arbres han caigut i fan difícil la progressió, però l'únic inconvenient és el temps que invertim a superar alguns passos (i d'horari aquesta vegada anem molt bé).  De totes maneres, la baixada de la font de Sant Bartomeu ens l'hem trobat molt bruta d'una neteja de bosc i l'hem hagut de sortejar com s'ha pogut.

                                           El dolmen de Céllecs

                                La Roca de les Orenetes

Una ruta distreta pel que trobarem. Un parell de dòlmens, la pedra de les Orenetes (amb restes de pintures), la pedra de les Creus (on hi ha molta mà contemporània), el Moai i l'Elefant (molt encertats). L'ermita (on hem aprofitat per fer l'esmorzar) i la font de Sant Bartomeu de Cabanyes (que sense dubtar, pensàvem que era un bon moment per veure com raja).

                                    L'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

                                Sempre és un bon moment per donar una queixalada.

                                             Hi ha corriols millors i d'altres que fan patir

Una excursió amb molts corriols, potser una mica tancats i en algun moment amb dificultats per avançar. Les vistes al Montseny (amb neu que encara aguanta), la Mola i el Vallès espectaculars. I una única pega, el soroll continu del circuit de Montmeló que fa difícil sentir els sons de la natura: els cants dels ocells, moviments d'animals, el so del vent... Que hi farem, tot no pot ser perfecte.  

                                                El Moai.

                                   L'Elefant, tota una atracció.

                            Estudiant la Roca de les Creus

De tornada una parada a l'Ateneu per comentar, xerrar i descansar de la caminada.  Qualsevol excusa és bona per compartir taula... i fins a la següent.

                            I al final, cadascú pregar a i on vol.

                                Però el sol sempre és agraït a l'hivern.

La Foradada des de Can Maçana

Powered by Wikiloc

Havíem pensat una altra sortida pel dia d'avui. Finalment, el temps mana i hem decidit canviar la ruta. Deixarem la proposta per a més endavant. Jornada freda, però amb bones vistes. El vent s'ha emportat boires i pols, un dia clar per caminar i gaudir del paisatge. Hem decidit que solament seria matinal, poques parades i menys fred per passar. 

                                            Encaputxats!!!

 Sortim de Can Maçana ben abrigats. El començament encara que és pista, va pujant i va escalfant els cossos. Deixem els trencalls que van al Bruc i a Sant Pau Vell, una possibilitat per acabar la jornada. A Coll de Guirló agafem el sender que ens porta al refugi de Vicenç Barbé. Un camí que va pujant i fent alguna baixada sense cap dificultat. El pas de la Portella sí que ens farà posar mans per ajudar a fer alguna petita grimpada.

                                       

                                             Pujant per la Portella

                                              Recuperant forces.  No tot és caminar.

Després d'esmorzar, reprenem la marxa fins al pas del Príncep, on hi ha l'opció de fer la Miranda del Príncep. Aquesta alternativa té tres flanquejos i una pujada per la canal que en algun moment pot impressionar, i repensar els nostres passos. La meitat del grup es va decidir a fer-la i la resta es queda esperant al sol, que és molt agraït. 

Amb precaució!

Però contents

Un altre 100 cims a la butxaca

La baixada també fa patir

 Arribem al Coll de Port (abans coll del Porc). Un grup nombrós està començant el camí dels frares encantats, amb un tros força espectacular al pas de Barrots. Nosaltres girem cap a la Foradada. Ens trobem que a la font del Coll de Port el gel es fa present i ens obliga a pensar on posem els peus per no relliscar i tenir algun problema. 

El gel en el pitjor moment.

 Camí força enlairat, amb molt bones vistes cap al Montseny i la Mola. Arribar a la Foradada ens fa suar una mica, una corda ajuda en un tram amb molt desnivell. Arribar és tot un regal, si no fos per la quantitat de gent que ens hem trobat en aquest lloc. Fem la foto de rigor i cap a baix que s'ha de fer cua per poder desfer el camí. 

                                                        Per fi, la Foradada.

                                              Que es fa pregar

                                                      Fita aconseguida!

 La resta ja està tot fet i dit. Una curta caminada ens porta als cotxes i de tornada cap a casa.

 Dificultats: per la gent que pateix vertigen, hi ha passos una mica exposats. A la Miranda del Príncep els flanquejos són exigents, per gent no acostumada. La pujada a la Foradada també entranya una certa dificultat.

Un bon començament de curs, encara no hem sospès cap sortida.
 

Bosc de la Grevolosa i serra de Llancers

 

Powered by Wikiloc

Sortida per gaudir dels colors de la tardor. El dia comença amb un plugim que ens fa repensar el pla de la jornada. Hem deixat els cotxes a coll de Bracons i encara que cauen gotes decidim fer la ruta amb moltes opcions on donar la volta o escurçar la caminada. La baixada fins a Sant Nazari ens fa confirmar que era un bon moment per fer aquesta travessa. Els colors de les fulles, la humitat justa del terra, la catifa de fulles que trepitgem amb els peus, la fresqueta de bon matí... tot acompanya els nostres passos.

 

Acabem la baixada al coll de i comença la llarga pujada que tindrem fins al coll del Pedró. Al paisatge ha canviat, ara s'intercalen prats verds de pastures i rouredes també amb el canvi de colors a les fulles. Alguna pujada més exigent que d'altres i algun corriol més tancat van fer una progressió més lenta de l'habitual.

                                       I semblem barallats!

                                                     El Puigsacalm

                                                Trescant pels corriols!

                                  

                                                 Alguns passos es fan estrets.

                                        Cabrera, vistes al Collsacabra.

Al coll del Pregó vam agafar un sender en forta pujada que ens va deixar en el camí de sobre de les cingleres. Bones vistes a un costat i l'altre, sobre el Puigsacalm i el Collsacabra. Un recorregut on va sortir el sol que s'havia negat en tot el temps que portàvem de caminada, on es combinaven pujades i baixades entre roures, boixos i faigs i on vam poder gaudir del dinar al mig del bosc. 

 Una sortida que ens ha fet gaudir d'aquests canvis de color de temporada.

                                           Tot no és suar. El moment del dinar.

                                 Un bon grup.  Sense presses, però amb poques pauses.