Després de pensar-ho molt ens hem decidit a fer la sortida mensual. El temps no queda clar. Portem un parell de setmanes plovent, un regal. Avui hem canviat la proposta per un recorregut pel Montnegre que ens sembla més adient sabent com està el terreny de moll amb tanta aigua caiguda, potser massa aigua.
Deixem la furgoneta a Sant Andreu de Llavaneres, amb voltes incloses rotondes i de fer i desfer el recorregut automobilístic. La sortida des de la Font de Llorita es fa per pista, encara que el GPS s'ha adormit i no ha començat a gravar fins una estona després d'haver iniciat la caminada.
Ens hem trobat avui, vuit agosarats amb ànims per fer l'excursió. Comencem amb cel net i un sol enlluernador, això ens fa oblidar tota la previsió que ens parlava de plugims a mig matí. I així anem fent l'ascensió a un dels cent cims de la FEEC, el Montalt. La pujada la fem progressiva de bon començament. Passem pel poblat neolític dels Rocs de Sant Magí, on uns plafons ens expliquen el que s'ha anat trobant en les diverses excavacions. Continuem fins al Turó de l'Oriola, on farem l'esmorzar. Una excursió on les roques ens aniran acompanyant en les diferents parades.
Després de recuperar forces ens ha tocat posar ganes. Corriols costeruts i emboscats que ens obliguen a agafar-nos a arrels, branques, roques i grimpar fort cap al sostre de la sortida. Trobem el vèrtex geodèsic i un pal indicador que ens fa no conformar-nos i arribar al cim una mica separat de la fita geodèsica.
Cim del Montalt
Però és en el Roc de l'Avi on ens fem la foto de grup. Una roca que sembla unes grades ens convida a seure plegats per deixar constància d'aquesta excursió. La tornada al cotxe és per senders que encara que amb molta aigua, no estan enfangats, no rellisquen i així evitem les caigudes. El camí passa al costat del cementiri i per un corriol arribem a l'aparcament, on donem per acabada la caminada.
El Roc de l'AviSense grans fites que marquin aquesta proposta, hem gaudit de camins, de boscos de pins, alzines sureres, de rocs on pujar i baixar... i de la sorpresa d'un espetec i la pluja que ens ha obligat a no badar i enllestir l'últim tram de l'excursió amb presses, treure capelines i plegar bastons per evitar algun llamp d'una tronada que ens ha agafat al final de la sortida.
Per a qui digui que caminar és patirTrescant per les pedres!
Deixem constància que era una bona grada