divendres, 23 d’octubre del 2026

Torrent dels Carboners, refugi Jaume Ferrer i tornada pel camí dels Contrabandistes

 

Powered by Wikiloc

Comencem el curs una mica endarrerit. La sortida de setembre no va tenir prou acceptació i fem l'inici de curs a l'octubre.  Una sortida que sense gaire dificultat és prou estimulant per garantir una caminada molt gratificant.

Deixem el cotxe una mica abans de començar el camí que puja pel torrent dels Carboners. De bon matí eviten el tram de carretera. Comencem amb una pujada continuada que no abandonarem fins a arribar al refugi de Jaume Ferrer. Al bosc hi ha un esclat de colors. Les fulles estan canviant de colors. Els grocs i vermells es combinen als verds i marrons del terra. L'aigua és abundant i ens acompanya una bona part del recorregut. Tot el primer tram i al final de l'excursió, el so de l'aigua baixant per la vall amb els salts que va fent inviten a parar, veure i sentir.
                                          Per començar, feia fresqueta.




Sense escalfament el sender que agafem ens treu el fred.  Entrem en aquest mar de colors en pujada rodejats de bosc, fulles que cauen, bolets que ens animen a estar atents (encara que no vam tenir molt d'èxit).  El primer que ens trobem és el salt del Cossi d'en Batlló, algunes fotos i a seguir que amb prou feines hem començat.  

                                                            El Salt del Cossi de Batlló 


El terra és relliscós i hi ha alguna caiguda que ens obliga a tenir més precaució.  Un pont que ens permet travessar el torrent sense problemes. Amb un camí ben definit anem pujant i guanyant alçada. El següent regal és el salt d'en Lluc i la Copa de Cava, un salt d'aigua que regalima com si fos una copa avesar de líquid.  

                                                      Un dels millors llocs per passar el riu.

                                                                    La Copa de Cava

                                           El salt d'en Lluc

Reprenem la marxa pel sender ben emboscat fins que algú se'n recorda que és hora d'esmorzar.  Després de recuperar forces arribem a una gran clariana, el Pla dels Carboners. Pla que no sabem per què li diuen, de pla no té res.

                                    Pla, pla, segur que no.

Serà a la collada de la Balmeta on el terreny canvia de desnivell. Fem la foto de grup i seguim via.  A pocs metres d'aquí ens trobem el refugi de Jaume Ferrer.  Una petita cabana neta i on el Curro i la Pilar ens expliquen d'alguna travessa amb nens i nenes i les alegries de dormir tots junts.  A partir d'aquí una pista planera permet gaudir de paisatge, de conversa i ens permet recuperar forces.

                                      Guapos!!! Els Gra de Fajols i Bastiments
                                      Ben acompanyats
                                      Aquesta no és del nostre grup!


La baixada la comencem per pista, però aviat agafem un sender que baixa amb ganes per trobar el torrent, és el sender dels Contrabandistes. Camí assenyalat amb marques grogues i durant un bon tram blaves. No hi ha gaires bifurcacions, no hem de pensar per on anar i ens permet gaudir del bosc, de continuar buscant bolets, de seure, parlar i quan arribar el moment, de dinar.   



                                                              Moment de recuperar forces

                                    Algú perdut en la immensa mar verda

La caminada es complica quan arribem a tocar el torrent. Haurem de passar d'un costat a un altre trepitjant roques, fent saltirons o ficant els peus a l'aigua.  Equilibris, pals que ajuden, mans que també ho fan, algú que prefereix treure's el calçat,,, i com no hi pot faltar algú que fica el peu a dins per tastar la temperatura de l'aigua.  El corriol va passant d'una riba a l'altre en diverses ocasions, fins que arriba l'última que ens regala un pont per fer l'últim pas.

Excursió que sense assolir el Costabona ens ha regalat un dia immillorable. Amb baixes temperatures, un sol escadusser, però amb un regal en les panoràmiques, en els colors del bosc, en el so de l'aigua i amb la companyia del grup que fèiem la sortida.

divendres, 3 de juliol del 2026

Ermita de Sant Mateu: caminada des de Premià de Dalt

 

Powered by Wikiloc

Com sortida final de curs i dintre del marc del camp de treball, hem escollit Premià de Dalt per fer un recorregut nocturn. Farem la pujada de dia, sopar a l'ermita i la baixada de nit amb la fresca. Excursió curta. No hem de forçar perquè n'hi ha alguns que no estan habituats a fer senderisme.  De totes maneres, amb un ritme bo hem fet la pujada i una baixada sense cap entrebanc.

                                    Premià de Dalt començant la caminada


Deixem el cotxe a la part alta del poble. En poc temps ja estem al bosc. Un sender que va guanyant alçada i que acompanya una canalització antiga ens sorprèn agradablement. Algun pas una mica més exposat per gent que no li agradin les alçades.

                                         Primeres rampes agafades amb ganes.

                                       Resseguint l'acequia, ara en desús.


La font del Serviol seca com la majoria de les fonts de la Serralada de Marina. El terra també, fa molts dies que no plou i això es nota al camí, a la vegetació, a l'ambient.

Arribar a l'ermita és un regal. Segons el cartell hi ha referències d'ella al segle XI. Oberta de bat a bat, convida a entrar. Les orenetes han fet niu. El sol s'està ponent, s'ha aixecat una mica de vent que ens refresca de l'esforç, la calor i la humitat. És moment de compartir, de reposar i xerrar una mica.

Una ermita oberta i acollidora
                                                      El lloc on soparem!!
                                       Atents a les explicacions.
                                            Contemplant la posta de sol


Comencem la baixada passant per la font de Sant Mateu, també sense aigua. La ruta ara va més per pista, però l'anem combinant amb alguns corriols. Fem una parada al Mirador de la Pedrera amb tot el Maresme il·luminat. Llums a terra amb pobles i urbanitzacions ben il·luminades i llums a l'horitzó amb embarcacions que semblant volar en una línia imaginària. Llums que portem nosaltres i que per moments semblem cuques de llum.

                                                      Font de Sant Mateu
                                          A la font de Sant Mateu, cadascú al seu aire.
                                 Des del Mirador de la Pedrera.  Llums i tranquilitat
                                                      Les cuques de llum
                                             

En poc temps arribem al poble, creuem els seus carrers i agafem el cotxe de tornada.

                                              Un últim esforç i ja estem!


Una estona molt agradable.  Bona companyia i un bon paisatge.

Un grup de nou que són de deu.

                 Fins a la següent, on començarem un altre curs.

dissabte, 25 d’abril del 2026

Avià: Morral de Sant Salvador i salts de la riera de clarà, del Molinot i del Grau

 



Aquest dissabte caminarem pel Berguedà.  Anant per l'autovia i sortim direcció Avià/Solsona.  Deixem els cotxes al costat d'unes naus que estan a l'esquerra una vegada deixem enrere el poble d'Avià.

El track del wikiloc hi és al final.

Travessem la carretera i agafem una pista transitada que porta a un centre de BTT.  Ens trobarem corriols per on no podrem passar per què estan preparats per fer descensos en bicicleta.  Nosaltres no vam trobar molt moviment, però s'ha de tenir en compte.

Una vegada deixem la pista, aviat queda un sender que amb pujada continuada ens portarà a la riera de Clarà.  Aquí trobarem un parell de salts i gorgs.  Nosaltres vam aprofitar per fer l'esmorzar.

                                           Recuperant les forçes


Reprenem la marxa amb una pujada més exigent que la que havíem tingut fins ara.  Cadascú al seu pas i si cal, fem alguna parada més.  Passem per unes tanques que ens avisen que és propietat privada, però no prohibeixen el pas.

Unes cingleres ens regalen un bon lloc com a mirador.  El Montseny, la Mola i el Montcau, les cingleres de Cabrera, la neu del Pirineu... i a sota els camps verds de cereal, grocs de la colza, els pobles de l'entorn.

                                   Sempre hi ha un moment per fer la xerrada

                                        Convidats a contemplar
                                  Ja tenim darrera Sant Salvador


Continuem caminant cap al sostre d'avui, Sant Salvador.  Un altre dels 100 cims de la FEEC, fàcil d'arribar i amb bones vistes.  Unes ruïnes és tot el que queda de l'església preromànica i monestir de Sant Salvador de Mata, del segle X.  Una panoràmica de la contrada i vista d'ocell sobre l'Espunyola.  Algun voltor sobrevolant per sobre nostre i alguns amb parapents fent la competència als ocells.



                                                 Cim de Sant Salvador
                                                L'Espùnyola des del cim
                                                          Ja hi som tots!!


Ja de tornada passem per la Bòfia, una cova no molt fonda, però que convida a entrar i si fa calor, a restar una estoneta gaudint de la fresca que fora no fa.

                                                           La Bòfia




De tornada ens aturarem al mirador a sobre de l'Espunyola, la font de Coms (amb una col·lecció de banyeres per aprofitar l'aigua) i el Molinot.  Aquest últim lloc convida a estar una estona.  El salt d'aigua, el gorg, les diferents terrasses, la font i la casa del segle XVI són un espai ideal per fer una parada.  Agafem un sender força tancat al costat de la riera, però de bon fer.  Poc després trobem unes balmes que havien sigut habitades.  I més endavant el lloc d'on es tiren en parapent.

                                             Moments de tots colors, sols o ...
                                            acompanyats!!!
                                              Salt i gorg del Molinot
                                                            El Molinot
                                                    Saltant del Grau


Després de dinar ens dirigim cap a l'últim objectiu, veure el Saltant del Grau.  Des d'on en baixada continuada arribarem als cotxes.  Una sortida força entretinguda.


                                                   Saltant del Grau
                    Una sortida per emmarcar.  Encara que hi ha llums que no deixen veure.


Powered by Wikiloc