Sortida del grup de muntanya al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Amb aquesta primavera on ha plogut força el camp, les fonts, la natura està radiant. Aquesta vegada ens hem animat vuit valents a pasar el dia fora.
Una ruta curta, però exigent per fer en grup. Deixem el cotxe a l'aparcament de la Muntada. Quan travessem el torrent comença la pujada que no ens deixa fins a pujar al Castell de Pera. En algun moment haurem de posar mans a terra per ajudar-nos i encara que hi ha algun patiment, fem una pujada a bon ritme. Des de bon començament tenim a la vista la roca on s'alça el castell.
Una ruta curta, però exigent per fer en grup. Deixem el cotxe a l'aparcament de la Muntada. Quan travessem el torrent comença la pujada que no ens deixa fins a pujar al Castell de Pera. En algun moment haurem de posar mans a terra per ajudar-nos i encara que hi ha algun patiment, fem una pujada a bon ritme. Des de bon començament tenim a la vista la roca on s'alça el castell.
Arriba al Castell invita a gaudir de vistes, fer fotos i a recuperar forces. Una vegada esmorzats toca agafar motxilles i seguir la caminada fins al sostre de l'excursió: Roca Sareny.
Fent el cim: bones vistes i bona companyia
Una mica de cresta i alguna petita grimpada i desgrimpada és tota la dificultat d'aquest cim que està dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. La baixada també ens ha fet patir una mica, però la recompensa del paisatge ens fa oblidar les petites dificultats.
Una mica de cresta i alguna petita grimpada i desgrimpada és tota la dificultat d'aquest cim que està dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. La baixada també ens ha fet patir una mica, però la recompensa del paisatge ens fa oblidar les petites dificultats.
.jpeg)
Les cares del patiment
Hem visitat el dolmen de Roca Sareny, encara que les restes aporten poc per imaginar els ritus funeraris i la vida d'aquests avantpassats. Un plafó ens fa una explicació curosa.
Hem visitat el dolmen de Roca Sareny, encara que les restes aporten poc per imaginar els ritus funeraris i la vida d'aquests avantpassats. Un plafó ens fa una explicació curosa.
Els Emprius, el Queixal Corcat i finalment el cau dels Emboscats són fites que anem assolint. On hem estat més entretinguts ha sigut al cau, a on no hem baixat tots, però on hem fet les fotos de rigor i l'exploració d'aquest espai força singular.
Al coll de Llor hem agafat el GR 5 per tancar l'excursió. Una baixada que sense grans dificultats, obliga a posar atenció i ulls a terra per no relliscar. Arribar a la font és la recompensa a la caminada. Aquí hem dinat, descansat i gaudit de l'entorn. Un bon cabal d'aigua fresca, ombra abundant i lloc per asseure tots, convidant a compartir l'àpat.
Font del Llor
D'aquí fins al final el track fa una línia recta, però el camí no té pèrdua. Hem passat pel Marquet de les Roques passant pel pont que ens deixa al peu d'aquesta casa del segle XIX. I seguint el GR hem arribat on havien començat, a l'aparcament de la Muntada.
D'aquí fins al final el track fa una línia recta, però el camí no té pèrdua. Hem passat pel Marquet de les Roques passant pel pont que ens deixa al peu d'aquesta casa del segle XIX. I seguint el GR hem arribat on havien començat, a l'aparcament de la Muntada.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)