Salts de Montllor i de Guanta a Sentmenat

 

Powered by Wikiloc

Un matinal a prop de Barcelona, amb l'al·licient d'aprofitar la temporada de pluges que hem tingut. Hi havia expectació per acabar de saber quin era el lloc escollit.  Hi havia diverses propostes, però per motius de temps atmosfèric, llargada del recorregut i les restriccions per la pesta porcina, fins a última hora no s'ha acabat de decidir.  S'ha triat l'espai de les rieres de Sentmenat.  Veurem un parell de salts d'aigua i passejarem per la riera de Guanta amb els seus gorgs i la seva vegetació que amb l'aigua ha revifat. Comença la primavera i s'ha de gaudir de la muntanya.

                                             Can Montllor de Dalt

                                                        Cabana de pedra seca

                                                    Sorpresos!

Deixem els cotxes i agafem una bona estona de pista tranquil·la que fem revolts va guanyant alçada. És temps d'espàrrecs i qui més qui menys va trobant per fer una truita a la tornada.  Una barraca de pedra seca al costat del camí ens ha cridat l'atenció.  Arribant a la font de les Fagines, alguns hem fet una marrada per veure si trobàvem la font de Canyadell, però no ens hem sortit. A la font hem esmorzat a taula posada. Un espai molt agradable amb dues fonts i el salt de Montllor. Fotos per immortalitzar el lloc que no ens deixa indiferents.

                                                L'entorn del salt de Montllor

                                                Font de la Fagina

                                           La foto de grup...

                                                    i el que es va arriscar!

Seguim la riera encara que el camí ens fa treballar: arbres caiguts, terreny relliscós i alguns passos a un costat i l'altre del torrent. Una vegada sortim de la jungla on ens havíem ficat, el sender millora i es fa de bon caminar.

Després d'una estona agafem un sender amb marques grogues i blanques de petit recorregut. És el torrent de Guanta que amb una aigua ben clara fa salts, recés i omple gorgs al seu pas.

                                                            Riera de Guanta

                 Salts, gorgs i fins i tot un bany, sempre que la temperatura pugui una mica.

 Arribem al Castell de Guanta que funciona com a restaurant. Una mica més endavant comencem a veure el salt de Guanta des de la pista i a certa distància. Nosaltres optem per agafar un corriol i anar a gaudir del salt més a prop. El sender més la part més exigent de l'excursió. Algunes cordes i una petita grimpada, tot de bon fer, ens deixen a tocar l'aigua. Allà estem una estona, descansant i fruint de la panoràmica.

                                                        Salt de Guanta

                                         No hi ha espai per ningú més!!!

El temps se'ns tira a sobre i hem de fer via. Passem per la font del Bou i una vegada agafem la pista ja enfilem cap a l'aparcament. Una sorpresa final ens demana un últim esforç, un sender en pujada continuada, però breu ens deixa al costat dels cotxes.

                                                El salt de Guanta.

                                            Font dels Bous

                                    Fent petar la xerrada.

                                          

Aqüeducte de Can Senosa

                                                    D'esbarjo

                                              I després diran que tot era pujades i baixades

Final de la sortida i retrobada amb les dues persones que van retallar per una caiguda sense molta importància. Un matí ben aprofitat i compartit.  Una alegria!!!

Bosc encantat i ruta prehistòrica a Vilanova del Vallès

 

Powered by Wikiloc

Avui ens trobem una bona colla.  De bon matí encara que hem tingut dues baixes, ens hem ajuntat disset voluntaris per fer una caminada i gaudir de la companyia i de la natura.  Serà un matinal per compartir i amb la intenció d'arribar a casa a dinar.

                                        Des de aquí, tot comença.

Deixem els cotxes a dalt de la urbanització de les Roquetes a Vilanova del Vallès. El dia encara que fred, llueix amb sol. Després d'aquesta temporada de pluges, el bosc verdeja per totes bandes, l'aigua brolla en qualsevol revolt del camí i en algun dels trams trobarem fangueig i això ens portarà a buscar alternatives per evitar relliscades i esquitxades.

                                 Algú ha trobat casa seva...

                                  a la Roca Foradada, però amb molta companyia.

  

                                         El dolmen de Can Coll II

Comencem agafant una pista assenyalada com la ruta prehistòrica amb la qual coincidirem alguns trams.  Hi ha marques grogues i blanques.  Sobre el terreny tot és modificable, hi ha variants i camins per anar canviant el recorregut.  Fer-ho més exigent o més suau segons les forces de cadascú.  Nosaltres hem buscat senders que no fossin molt tancats, algun tram força costerut i molts bastant emboscats.  El vent en fa de les seves i molts arbres han caigut i fan difícil la progressió, però l'únic inconvenient és el temps que invertim a superar alguns passos (i d'horari aquesta vegada anem molt bé).  De totes maneres, la baixada de la font de Sant Bartomeu ens l'hem trobat molt bruta d'una neteja de bosc i l'hem hagut de sortejar com s'ha pogut.

                                           El dolmen de Céllecs

                                La Roca de les Orenetes

Una ruta distreta pel que trobarem. Un parell de dòlmens, la pedra de les Orenetes (amb restes de pintures), la pedra de les Creus (on hi ha molta mà contemporània), el Moai i l'Elefant (molt encertats). L'ermita (on hem aprofitat per fer l'esmorzar) i la font de Sant Bartomeu de Cabanyes (que sense dubtar, pensàvem que era un bon moment per veure com raja).

                                    L'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

                                Sempre és un bon moment per donar una queixalada.

                                             Hi ha corriols millors i d'altres que fan patir

Una excursió amb molts corriols, potser una mica tancats i en algun moment amb dificultats per avançar. Les vistes al Montseny (amb neu que encara aguanta), la Mola i el Vallès espectaculars. I una única pega, el soroll continu del circuit de Montmeló que fa difícil sentir els sons de la natura: els cants dels ocells, moviments d'animals, el so del vent... Que hi farem, tot no pot ser perfecte.  

                                                El Moai.

                                   L'Elefant, tota una atracció.

                            Estudiant la Roca de les Creus

De tornada una parada a l'Ateneu per comentar, xerrar i descansar de la caminada.  Qualsevol excusa és bona per compartir taula... i fins a la següent.

                            I al final, cadascú pregar a i on vol.

                                Però el sol sempre és agraït a l'hivern.

La Foradada des de Can Maçana

Powered by Wikiloc

Havíem pensat una altra sortida pel dia d'avui. Finalment, el temps mana i hem decidit canviar la ruta. Deixarem la proposta per a més endavant. Jornada freda, però amb bones vistes. El vent s'ha emportat boires i pols, un dia clar per caminar i gaudir del paisatge. Hem decidit que solament seria matinal, poques parades i menys fred per passar. 

                                            Encaputxats!!!

 Sortim de Can Maçana ben abrigats. El començament encara que és pista, va pujant i va escalfant els cossos. Deixem els trencalls que van al Bruc i a Sant Pau Vell, una possibilitat per acabar la jornada. A Coll de Guirló agafem el sender que ens porta al refugi de Vicenç Barbé. Un camí que va pujant i fent alguna baixada sense cap dificultat. El pas de la Portella sí que ens farà posar mans per ajudar a fer alguna petita grimpada.

                                       

                                             Pujant per la Portella

                                              Recuperant forces.  No tot és caminar.

Després d'esmorzar, reprenem la marxa fins al pas del Príncep, on hi ha l'opció de fer la Miranda del Príncep. Aquesta alternativa té tres flanquejos i una pujada per la canal que en algun moment pot impressionar, i repensar els nostres passos. La meitat del grup es va decidir a fer-la i la resta es queda esperant al sol, que és molt agraït. 

Amb precaució!

Però contents

Un altre 100 cims a la butxaca

La baixada també fa patir

 Arribem al Coll de Port (abans coll del Porc). Un grup nombrós està començant el camí dels frares encantats, amb un tros força espectacular al pas de Barrots. Nosaltres girem cap a la Foradada. Ens trobem que a la font del Coll de Port el gel es fa present i ens obliga a pensar on posem els peus per no relliscar i tenir algun problema. 

El gel en el pitjor moment.

 Camí força enlairat, amb molt bones vistes cap al Montseny i la Mola. Arribar a la Foradada ens fa suar una mica, una corda ajuda en un tram amb molt desnivell. Arribar és tot un regal, si no fos per la quantitat de gent que ens hem trobat en aquest lloc. Fem la foto de rigor i cap a baix que s'ha de fer cua per poder desfer el camí. 

                                                        Per fi, la Foradada.

                                              Que es fa pregar

                                                      Fita aconseguida!

 La resta ja està tot fet i dit. Una curta caminada ens porta als cotxes i de tornada cap a casa.

 Dificultats: per la gent que pateix vertigen, hi ha passos una mica exposats. A la Miranda del Príncep els flanquejos són exigents, per gent no acostumada. La pujada a la Foradada també entranya una certa dificultat.

Un bon començament de curs, encara no hem sospès cap sortida.