Campdevànol-Pedra del Petroglif-Gorg de l'Olla

Powered by Wikiloc

Sortida de migdia per començar un nou curs.  Una estona per caminar, una altra per fer valoracions de com va anar el que s'ha fet fins ara i el compartir un bon àpat.  Tot plegat, un bon regal.

Sortim dels afores de Campdevànol. Creuem una palanca sobre el Merdàs i després passarem per sobre del Freser. Hem de recórrer els carrers del poble per sortir per l'altre costat.  Passem a tocar d'un búnquer de la línia de defensa que es va fer després del cop d'estat del 36 i girem cap a l'esquerra a tocar del tanatori.   Tot un recorregut per la memòria històrica d'aquesta terra.

La primera parada és al pou de Glaç, un espai força amagat. El pou té dues cambres fosques i amb poca ventilació.  Encara que no amenaça ruïna, però sí que està molt deixat.

                                           Investiguem el lloc, però no trobem el gel.

L'esmorzar el fem a prop d'una font que encara que no està seca no és aconsellable beure.  Vistes a la vall, gaudir de l'entrepà i de la companyia.

Ens toca caminar un bon tros per una pista de ciment fins a arribar a on està el petròglif. Ens ha costat una bona estona fins que hem trobat la pedra. Pràcticament, està al mig del riu i arribar ha sigut entretingut amb tanta herba, arbustos i pendents difícils de trepitjar.  Els qui han arribat s'han pres el seu temps en hipòtesis sobre el dibuix, sobre les notícies, sobre l'autoria i l'època.  No hem aclarit gran cosa, però hem passat el temps.

                                                              Un camí agradable

                                          S'ho estan pensant molt!!!

                                                Una cara, una creu, un animal??

Tornem a la pista per fer una parada en una altra pedra amb un dibuix geomètric.  Aquesta sembla més actual i hem dedicat un altre moment de xerrera.

D'aquí al gorg hi haurà 10 o 15 minuts caminant.

Algú de la colla s'ha tret el calçat per ficar peus a l'aigua. Freda, però no gaire.  D'altres entretinguts cercant bolets, però sense cap resultat positiu.  Al final, no arribaven a mitja dotzena entre rovellons i fredolics tot el que hem trobat.

Agafem un corriol marcat amb senyals grocs de PR. És de bon caminar fins a la Collada de Baubs on deixem el petit recorregut i agafem un sender que es va tancant i sembla que es perdi en algun moment. On hem col·locat un waypoint, és el moment més perdedor, el corriol que agafem és al mig d'una pujada i el sotabosc no deixa veure el camí que surt a la dreta.

Finalment, arribem a la part alta de Campdevànol on anirem seguint les giragonses que fa el carrer, ja que no hi ha possibilitat de retalls.  Asfalt, sol i poques ombres fan un final de ruta més feixuc.

Una caminada senzilla que ens obre la gana per compartir taula i xerrada.

                                            Ja hem recuperat forces i tancat el calendari d'aquest curs.

                                            Feina feta!

Vallter 2000-Pic de la Dona-Refugi de l'Alemany

 

Powered by Wikiloc

Sortida de final de curs, fugint de les altes temperatures a la costa i gaudint de l'alçada del Pirineu. Ens hem trobat pocs, però amb ganes de fer muntanya i aprofitar l'ocasió.

Sortim del pàrquing de Vallter i enfilem cap a la Portella de Mentet. Pujada exigent, però amb la fresqueta de bon matí, de bon fer. Sense moltes parades ens dirigim cap al Pic de la Dona, sostre de la nostra excursió d'avui. El vent i una temperatura no molt alta fa que ens hàgim d'abrigar.

Arribem al sostre de l'excursió abans d'esmorzar

                              Vistes des de la Portella de Mentet

                                     Contemplant l'horitzó

                                     El Canigó ens presideix


D'aquí farem una carena sense dificultats, passant per diferents pics fins a arribar al coll de Pal. És un espai amb bones vistes a la vall de Carançà i tota la vall de Mentet. El Canigó presideix, i una mica de canícula dificulta la visibilitat més enllà.

                                Pedró de la Serra

                                Pic de Santa Catalina

                            

                              Pic de la Serre Gallinière

                                 Coll de Pal

                                            El Canigó ens guia

La baixada al refugi de l'Alemany és la més forta i continuada. Alguns saltirons, però res de passos tècnics. Cadascú agafa el seu ritme i ens anem reagrupant si el moment ho exigeix.  En acabar la baixada tenim una cruïlla, a on nosaltres farem la tornada cap a la Portella i el refugi. És migdia i la calor es fa evident. Aquesta construcció està en molt bon estat, dues lliteres, un espai de menjador i fora el vàter.  Tot un luxe al mig de la natura, s'hauria d'aprofitar.

Pel mig de la vall vam fer camí cap a la pujada final. El sol cau de justícia, el camí fet comença a passar factura, la portella està lluny de fer-nos acabar l'excursió sense una bona suada. Cada pas un descans, però ningú crida: au, vaques!!!

                              I ens queda tota la pujada, cadascú al seu aire


Dinem abans d'arribar a la Portella amb bones vistes sobre la vall de Mentet.  És l'aniversari del Curro i ho celebrem com cal. Pastís, veles, cançó i la convidada al final de l'esforç.  L'ombra, el riu, alguns isards, el camp que està magnífic, la celebració fan que gaudint del moment.

                                        Amb temps per celebrar!!!


Pujada forta i la baixada per on hem caminat aquest matí

Final de la caminada i un bon final de curs.  Llastima que avui no hem sigut tots!

La Vall d'Horta: Castell de Pera i Roca Sareny

Sortida del grup de muntanya al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Amb aquesta primavera on ha plogut força el camp, les fonts, la natura està radiant.  Aquesta vegada ens hem animat vuit valents a pasar el dia fora.

Una ruta curta, però exigent per fer en grup. Deixem el cotxe a l'aparcament de la Muntada. Quan travessem el torrent comença la pujada que no ens deixa fins a pujar al Castell de Pera. En algun moment haurem de posar mans a terra per ajudar-nos i encara que hi ha algun patiment, fem una pujada a bon ritme. Des de bon començament tenim a la vista la roca on s'alça el castell.

Arriba al Castell invita a gaudir de vistes, fer fotos i a recuperar forces. Una vegada esmorzats toca agafar motxilles i seguir la caminada fins al sostre de l'excursió: Roca Sareny.

                                 Panoràmica des del castell: la Mola i el Montcau

                                   Fent el cim: bones vistes i bona companyia

Una mica de cresta i alguna petita grimpada i desgrimpada és tota la dificultat d'aquest cim que està dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. La baixada també ens ha fet patir una mica, però la recompensa del paisatge ens fa oblidar les petites dificultats.

                                         Roca Sareny

                                  Aquesta és la petita cresta que farem

                                  Amb el Montcau darrera

                                                      Fent via

                                 Les cares del patiment

Hem visitat el dolmen de Roca Sareny, encara que les restes aporten poc per imaginar els ritus funeraris i la vida d'aquests avantpassats. Un plafó ens fa una explicació curosa.

Els Emprius, el Queixal Corcat i finalment el cau dels Emboscats són fites que anem assolint. On hem estat més entretinguts ha sigut al cau, a on no hem baixat tots, però on hem fet les fotos de rigor i l'exploració d'aquest espai força singular.

                             Tots junts a l'entrada del cau

                                        Entreblocs

                                          Fent camí per dintre

                                      Gaudint d'un bon mirador

Al coll de Llor hem agafat el GR 5 per tancar l'excursió. Una baixada que sense grans dificultats, obliga a posar atenció i ulls a terra per no relliscar. Arribar a la font és la recompensa a la caminada. Aquí hem dinat, descansat i gaudit de l'entorn. Un bon cabal d'aigua fresca, ombra abundant i lloc per asseure tots, convidant a compartir l'àpat.

                                                     Font del Llor

D'aquí fins al final el track fa una línia recta, però el camí no té pèrdua. Hem passat pel Marquet de les Roques passant pel pont que ens deixa al peu d'aquesta casa del segle XIX. I seguint el GR hem arribat on havien començat, a l'aparcament de la Muntada.

                            El Marquet de les Roques

Doncs, fins una altra!!!

Powered by Wikiloc