Powered by Wikiloc
Hem sortit amb la por de la pluja.
Una mirada de recel al cel, a la motxilla la capelina, la roba de recanvi al cotxe. Estem preparats perquè la pluja faci la seva aparició, però malgrat tot no hem volgut deixar la sortida per un altre moment.
Avui ens ha fet patir aparcar els cotxes. Hi havia cursa a Ribes i el poble estava de gom a gom. Després d'unes quantes voltes, al final ha sigut possible trobar un bon lloc on deixar els vehicles.
Hem vist la sortida dels corredors i hem fet la nostra, en la direcció contrària. Així no ens destorbem. Sortir del poble ens ha fet suar. El primer tram de l'excursió pujar fort, però són els primers moments i encara les forces les tenim senceres.
Arribem al coll i decidim esmorzar no sigui que el temps no ens deixi més endavant.
De bon començament descobrim l'entrada a una mina (les mines de Can Passant), el camí és força agraït, sense gaire desnivell ens va mostrant tota la vall.
Algú ha descobert la seva vocació.
I la primavera ens ha sorprès a nosaltres.
Arribem al poble de Batet, fem una petita parada a l'ermita que hi ha al mig del poble.
Anem fent i ara som al costat de Vilamanya, amb la intenció d'avançar feina per si de cas, no entrem al poble. Continuem cap al nostre objectiu que és Queralbs.
Un pas per un barranc amb pont per sobre de les aigües ens deixa una postal molt vistosa.
Arribem a Queralbs, força gent, fonts per agafar aigua, espais per fotos i descansar una mica.
La sortida la fem pel camí antic amb fort desnivell de baixada que ens portarà a les vies del cremallera i la carretera. Creuem i passem al costat de la central hidroelèctrica.
Ara ens toca fer pujada fins a Fustanyà que he de travessar pel mig. Fem una petita visita al campanar de l'església que té accés directe des de el carrer.
Ara ens toca fer pujada fins a Fustanyà que he de travessar pel mig. Fem una petita visita al campanar de l'església que té accés directe des de el carrer.
Continuem cap a Serrat en pujada fàcil, però amb les cames que ja noten el quilometratge. A sota d'uns balcons fem el dinar per resguardar-nos de la pluja que va caient.
Després de creuar Serrat, el camí ens porta fins al fons de la vall per començar una còmoda tornada sense gaire desnivell.
L'entrada a Ribes la fem pel Castell de Sant Pere on fem una volta pels espais arreglats per fer turisme. Al final amb molta por, però el temps ens ha respectat i solament ens han caigut quatre gotes. Res, agraïts d'haver mantingut la sortida i aprofitar aquesta jornada.
Un descobriment de la vall que normalment deixem de banda per anar a cercar muntanyes o espais més emblemàtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada