Excursió circular que fa el que seria l'olla de la Joncosa. Sortim del poble baixant per agafar el torrent que ens portarà a la Cova Plana. La pujada pel torrent sense aigua, és de bon fer, alguna recolzada de mans, però les pedres encara que mullades no relliscaven i la vegetació no envaïa el pas. Nosaltres hem tingut unes quantes persones que han continuat per la pista i hem hagut d'anar a buscar al personal per pujar junts. S'ha de tenir en compte el desviament del torrent i deixar la pista que en un revolt pujar amb ganes.
Arribant a la Cova Gran
Des de la cova fins al cim és de bon fer, però cal suar la samarreta. Encara que el dia és boirós les vistes deixant veure el mar i tenim una visió clara de la nostra ruta. S'han de fer tots els cims i la carena fins a deixar-nos caure al poble de la Joncosa de nou.
Cim del Puig de la Cova
El mar des del Puig de la Cova
Castell i Creu de Montmell
Ara ens toca fer un bon tros de pista. Pràcticament, fins a la carretera que haurem de travessar, se'ns en va una hora. Una vegada a la carretera deixem el camí de la Cova per començar la pujada a la Talaia. Petites grimpades, pujades i baixades ens portem al cim d'aquests 100 cims, el segon del dia. Vistes a un costat i un altre de la muntanya, foto de grup, moment de descans i, és clar, de xerrar, comentar l'esforç de la pujada i veure que, com no podia ser d'una altra manera, no estem sols. Boletaires, senderistes, runners... Muntanyes per tothom.
La Talaia de Montmell
Ara cap a la Creu i el Castell de Montmell. Mitja hora fent carena per arribar als següents objectius. Bons miradors sobre la vall, restes d'unes altres èpoques i mentalitats.
Fent piruetes
Al castell
Des del Castell ja veiem l'ermita romànica de Sant Miquel, un altre regal del dia i de l'excursió.
Fent parada a l'ermita
Hora de dinar! Ens toca buscar lloc i finalment decidim baixar a l'àrea recreativa. Hi ha taules, lavabos, font, espai per encendre foc... Està ben a condicionada. Nosaltres no farem foc, però el lloc convida a seure i relaxar-se.
Església nova de Sant Miquel
Comencen a caure algunes gotes i fem via cap a l'últim cim del dia, el puig de les Forques. Una altra estona carenant, saltant de roca en roca, evitant esgarrapar-se amb la vegetació, baixant amb cura per no acabar a terra...
Tornem a veure el mar!
Queda enrera la feina feta: el castell, la creu i l'ermita.
I finalment un corriol que ens baixa força dret cap al poble de la Joncosa. Hem acabat el recorregut sense gaires incidències: una mica de cansament, alguna esgarrapada, gaudint de paisatge, de les olors de la muntanya: el romaní que està florit, el terra moll, el fum d'alguna barbacoa, els pins amb la seva resina...
Tot plegat un bon començament de curs, encara que sigui novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada