Powered by Wikiloc
Excursió per començar aquest 2025. Fa temps que no ens veiem. Han passat les festes, els regals, els dinars familiars... Ara toca gaudir de muntanya, natura i companys. Per tot això i ja que la temporada invita a no allargar la jornada, pel fred, per la pluja, per l'humitat del terreny, hem programat una sortida de migdia.
Sortint pels carrers de Sant Martí (mans a les butxaques i ben abrigats)
Dolmen del Duc
Sortim de Sant Martí de Centelles, al costat de l'estació de tren. Comencem pels carrers asfaltats, però a poc tardar canviem l'asfalt per un sender que ens porta al dolmen del Duc. Primera parada del dia. Seguim cap amunt seguint les marques de la travessa de Matagalls a Montserrat que abandonarem al grau de Sunyer. Pujada que es va notant a les cames i fem algun descans per treure roba i recuperar l'alè.
Abans d'acabar de pujar el grau ens desviem a la dreta per un corriol que ens guia entre les dues cingleres. Bones vistes a tota la vall, al Montseny i comencen a veure les muntanyes nevades: el Canigó, el Puigmal.
En arribar al grau de Cerdà ens crida l'atenció les restes que envolten la font. Tot plegat és una mina d'aigua amb fondària i recorregut que no es pot fer a causa del tancament de la galeria. A dalt ens trobem al mas de Cerdà on va néixer i viure Idelfons Cerdà i Sunyer. És el responsable de la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, el denominat Pla Cerdà, que és el disseny urbanístic de l'eixample de la ciutat.
Per tenir més informació:
https://www.geb.cat/mina-de-la-font-del-cerda-centelles-osona/
Una vegada a dalt fem camí per dalt de la cinglera, tornant a passar pel grau de Sunyer. El camí passa al costat de moltes vies d'escalada fins que pugem pel grau de Tresquarts.
Mirador de Tresquarts
La cinglera mirant cap a Vic El poble de Centelles i el Matagalls al fons
Els Castellets
Preparant la càmara! Fent la cabra!Al fons les muntanyes nevades de Vallter i Puigmal.
D'aquí ens dirigim a la torre de vigilància que hi ha als Castellets. Solament ens queda baixar. Aquesta vegada hem escollit el grau de les Avellanedes. Una baixada forta, amb algun tram equipat. Unes cordes per agafar-se i evitar una relliscada i una caiguda. Finalment, algú va donar al cul a terra, però sense majors conseqüències.
Arribem a l'ermita de Sant Pere de Valldeneu a on agafem un corriol per evitar el tros de pista que ens portaria a Sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada