dissabte, 13 de juny de 2020

Vallromanes-Fonts de Teià-Sant Mateu





Powered by Wikiloc

Dissabte 13 de juny del 2020. Primera sortida que fem desprès de tres mesos tancats a casa. Hem planificat un volta per la Serralada de Marina, ho tenim a prop i no estarem molta estona al cotxe.


Sortim de Vallromanes. Agafem el passeig que hi ha a la riera de la població. Hem deixat dos cotxes al poble i la resta aparcarà una mica més a dins de la muntanya. A la tornada ho agrairem si algú arriba molt cansat.
 El començament és per pista molt transitada però a poc a poc va canviant fins que entrem al bosc per sender de pujada. Fins al coll de Can Gurguí anem guanyant alçada sense molt de patiment. Els dos grups ens hem retrobat i continuem junts cap a dalt.
Fem una mica de la carena pel GR 92. Hi ha més gent però res d'aglomeracions. Arribem al coll i en poc temps agafem un desviament i baixem a les fonts.  Baixada que farem tranquil·lament, sense preses. 



Esmorzem a la Font del Senglar. Una estona per xerrar, agafar forces i passar la bota. Ens hem pogut seure a taula que també s'ha agraeix. Moment de cuidar-nos i compartir el que portem. 



A prop ens trobem amb la Font del Grill i la de les perdius (espais molt cuidats), el Sagrat Cor (un bon mirador de tota la costa que tenim a prop de Barcelona) i el petit refugi de la Ferreria. Anem fent que el temps es tira a sobra. Comença a fer calor,  Estem en la part solejada de la muntanya i el sol ens castiga.







 I així, tornem a reprendre la pujada al cim de Sant Mateu i la seva ermita. És el lloc on ens trobem amb més grups de excursionistes però quant surts una mica d'aquests espais més transitats, tornem a estar ben sols. També arribem al cim de la nostra excursió.



Passem al costat de Can Riera i agafem un corriol que baixa fort i molt erosionat. Ho fem amb tranquil·litat i molta cura de no caure. La edat no perdona i els genolls tampoc. Els més joves agafen embranzida sense patiment.
Camí emboscat en tota aquesta vesant de la muntanya. Espai agraït que acompanya el caminar. Alguns s'avançen per apropar els cotxes i guanyar temps. Altres, més castigats, anirem més a poc a poc i, així, evitarem la pista amb més circulació. Sortiran per la majoria 12 km., més o menys el que teniem previst per aquesta sortida.
Al final el sol, el cansament i les molèsties físiques queden en un no res comparat amb el matí de passejada que em fet. Tot un regal.

Cap comentari:

Publica un comentari